De nit de dia (1er dia,1era reflexió)

Com he arribat aquí?quin és el dia que te'n adones de què un gin tònic no és simplement una beguda "espirituosa" si no que serveix per aturdir les emocions "non grates"?.
Tots tenim algun conegut,algun amic,algun familiar, o a un mateix que es passa de l'estreta línea amb les copes.Tots hem viatjat en el mateix vaixell(salvant les distàncies) hi ha alguns que es perden entre els vapors de l'enolisme i d'altres que arriben a port.
Qui no se'n recorda del ñam ñam i del grup d'amics que s'assentava a fer una ronda de "cerebritos"?.Cada cap de setmana tota la nostra generació es reunia en aquells locals,celebrant?el que fos!.Era el primer pas per entrar al món dels adults,alguna cosa assemblada a l'iniciació dels índis americans  adolescents; que consisteix en sobreviure als boscos alimentant-se per si sols.Lo nostre és  a la "espanyola" és un fenòmen social.
Després formes colles i en dates senyalades (com ara) et retrobes ja com adult entre cubates per parlar de feina,parelles,o senzillament per riure i pretenent que la nit sigui "inoblidable"(d'avegades aconsegueixes el contrari)per poder explicar amb cert heroisme les batalletes de la jornada nocturna.I després...la gent  per fi troba el seu camí,"s'estavilitza",crea famílies i a mesura que passa el temps ja en són menys els que coneixes als bars de sempre,n'obstant així i per ofegar els problemes que millor que celebrant-los!? brindes a la salut de tots, excepte per tu.Com els mexicans el dia dels difunts  regues la teva futura tomba amb tequila.
La teva realitat ja no és la diürna,la teva és la nocturna.Un món seductor en el que he viscut tant de temps que perds el concepte de quina de les dues franges horàries és la real si és que existeix aquest concepte.Conec a cadascun/a dels satèl.lits de vides fracturades que han navegat amb mi.Et penses que tu no en formes part que ets un espectador fins que a base de molt de temps hi ha alguna cosa que deixa de funcionar.
De tant en tant comences a veure que perds amics que creus que valen la pena pero que ja no formen part de la teva vida.La salut es deteriora,i comences a tenir problemes amb tots els treballs,i encara que no ho veus sempre són per la mateixa raó per la que t'acomiaden.Els diners que genera la despesa nocturna son insostenibles...hi han deutes que s'han de pagar si no vols tenir problemes amb els oligarques de la nit.

I finalitzo amb la família,la part més important.Dolorosa i adolorida.L'última barrera que et separa de l'abisme, de la que et separes per què són ells els que veuen millor que ningú que vas directe a l'autodestrucció i et recorden una i una altra vegada el que d'altra banda tu t'amagues a tu mateix.


Quaderno de bitácora del
Capità ballentines

De nit ,de dia.Diari d'un adicte.

Síntomes i característiques sobre l'adicció:
"Negación o cuya función es la de separar al adicto de la conciencia que las consecuencias que la adicción tienen en su vida.De esta manera se reduce la ansiedad y además se protege el sistema adictivo,estableciéndose un equilibrio enfermo,del cual el adicto se resiste a salir,y que además es la razón por la que el adicto insiste en volver a usar aun luego de una crisis"
"Uso a pesar de daño,lo cual se manifiesta como la practica continuada de la conducta adictiva a pesar del daño personal y familiar involucrado como consecuencia de la adicción.Este síntoma es característico de la adicción y cuando se presenta es un marcador importante para el diagnostico."

Us vull presentar a un amic que després d'un llarg recorregut,li va arribar la  gran senyal.Un jutge sentenciant-lo a treballs comunitaris i seguiment psiquiàtric a causa d'haver-lo enxampat 2 vegades begut al devant del volant.Penso que la seva experiència vital, tant del noi de nit com el noi que es reinventa cada matí ,ens pot servir a tots.D'alguna manera o altra o en algun moment de la vida experimentem alguna adicció.