Lost in traslation

alberto montt

Segons el diari Segre del dia 13 de desembre,el col.legi oficial de metges de Barcelona va reclamar que els metges forans facin cursos obligatoris de cultura catalana.El president de l’entitat,Miquel Vilardell,va argumentar  que aquesta és una mesura “fonamental” per què els professionals coneguin la forma de ser de les persones que es trobaran  a les seves consultes.

Segons d’altres dades extretes del Periòdic de Catalunya i amb un titular bastant espectacular comenta què:”Catalunya s’encamina a una dràstica falta de metges d’aquí 15 anys”,el 58%dels doctors que es van col.legiar a Barcelona el 2009 van néixer fora d’Espanya i dels 13.000 facultatius,el 38% dels professionals en exercici,es jubilaran entre el 2025 i el 2030.

Després de tanta xifra quedo marejada com sempre per tanta espectacularitat...i hem pregunto,que s’amaga darrera d’aquestes dues notícies?

Recordo una conversa amb una infermera, en la que potser un quart de llegenda i dos cullerades de  realitat,explicava la trobada d’un doctor nouvingut d’un país extracomunitari i un pacient d’una ciutat propera a  Moscú es trobaren en una consulta.Vull avisar als lectors que no és cap acudit.

Entre rialles hem deia que el pacient amb un castellà “moscovita” comentava els dolors i la pèrdua de sensibilitat en un dels braços .Al finalitzar el doctor nouvingut dirigint-se a la diplomada i amb un to imperatiu li comentà: “traduce”.Devant de la seriositat del metge i  de la bufetada surrealista va decidir reproduir aquesta vegada amb un castellà de cantarella catalana tota l’historia del pacient.Lluny de què aquí acabés tot plegat, el nostre doctor va començar a fer el típic interrogatori (amb castellà de to indefinit.A cada pregunta feta, el nostre pacient es dirigia a l’infermera amb cara d’estranyesa i suplicant d’una traducció de castellà a castellà.

Fent cas a les xifres podríem dir que en aquests moments aquests tipus de consultes són habituals.Podríem convidar aquests metges a fer-los una immersió cultural de proporcions bíbliques ja què el 58% són de fora i de pas fer-los sentir d’eixa terra fent-los aprendre refranys com:“ A més doctors,més dolors”,i tambè com apunt fer-lis cursos de castellà o de català,ja que per molta immersió cultural que hi hagi si hi ha una comprenssió escassa,dificultosa o nul.la d’aquestes llengües,saber quin és el caràcter propi d’eixos pobladors de muntanya resulta verdaderament complexe,o una pel.lícula del Wody Allen.

I hem pregunto;i els nostres autòctons han desaparegut?.Segons la comissió de l’ordenació de la professió mèdica:

“Sembla ser i resumint,que els metges que en d’altres èpoques havien vingut pel prestigi de les escoles mèdiques catalanes i es quedaven per què hom s’empeltava del prestigi d’aquests on s’havien format,en aquests últims temps ha variat.Així doncs no sols no captem metges  de l’estat espanyol ni dels nostres propis, si no que perdem efectius,ja que els salaris són més alts, especialment a Anglaterra.Després hi ha una tendència social creixent que afecta als metges del nostre país i és considerar que l’esforç,el sacrifici,l’entrega als malalts, no és valorada ni per part de la població ni pel sistema.”