Lost in traslation

alberto montt

Segons el diari Segre del dia 13 de desembre,el col.legi oficial de metges de Barcelona va reclamar que els metges forans facin cursos obligatoris de cultura catalana.El president de l’entitat,Miquel Vilardell,va argumentar  que aquesta és una mesura “fonamental” per què els professionals coneguin la forma de ser de les persones que es trobaran  a les seves consultes.

Segons d’altres dades extretes del Periòdic de Catalunya i amb un titular bastant espectacular comenta què:”Catalunya s’encamina a una dràstica falta de metges d’aquí 15 anys”,el 58%dels doctors que es van col.legiar a Barcelona el 2009 van néixer fora d’Espanya i dels 13.000 facultatius,el 38% dels professionals en exercici,es jubilaran entre el 2025 i el 2030.

Després de tanta xifra quedo marejada com sempre per tanta espectacularitat...i hem pregunto,que s’amaga darrera d’aquestes dues notícies?

Recordo una conversa amb una infermera, en la que potser un quart de llegenda i dos cullerades de  realitat,explicava la trobada d’un doctor nouvingut d’un país extracomunitari i un pacient d’una ciutat propera a  Moscú es trobaren en una consulta.Vull avisar als lectors que no és cap acudit.

Entre rialles hem deia que el pacient amb un castellà “moscovita” comentava els dolors i la pèrdua de sensibilitat en un dels braços .Al finalitzar el doctor nouvingut dirigint-se a la diplomada i amb un to imperatiu li comentà: “traduce”.Devant de la seriositat del metge i  de la bufetada surrealista va decidir reproduir aquesta vegada amb un castellà de cantarella catalana tota l’historia del pacient.Lluny de què aquí acabés tot plegat, el nostre doctor va començar a fer el típic interrogatori (amb castellà de to indefinit.A cada pregunta feta, el nostre pacient es dirigia a l’infermera amb cara d’estranyesa i suplicant d’una traducció de castellà a castellà.

Fent cas a les xifres podríem dir que en aquests moments aquests tipus de consultes són habituals.Podríem convidar aquests metges a fer-los una immersió cultural de proporcions bíbliques ja què el 58% són de fora i de pas fer-los sentir d’eixa terra fent-los aprendre refranys com:“ A més doctors,més dolors”,i tambè com apunt fer-lis cursos de castellà o de català,ja que per molta immersió cultural que hi hagi si hi ha una comprenssió escassa,dificultosa o nul.la d’aquestes llengües,saber quin és el caràcter propi d’eixos pobladors de muntanya resulta verdaderament complexe,o una pel.lícula del Wody Allen.

I hem pregunto;i els nostres autòctons han desaparegut?.Segons la comissió de l’ordenació de la professió mèdica:

“Sembla ser i resumint,que els metges que en d’altres èpoques havien vingut pel prestigi de les escoles mèdiques catalanes i es quedaven per què hom s’empeltava del prestigi d’aquests on s’havien format,en aquests últims temps ha variat.Així doncs no sols no captem metges  de l’estat espanyol ni dels nostres propis, si no que perdem efectius,ja que els salaris són més alts, especialment a Anglaterra.Després hi ha una tendència social creixent que afecta als metges del nostre país i és considerar que l’esforç,el sacrifici,l’entrega als malalts, no és valorada ni per part de la població ni pel sistema.”

Què t'ha dit el metge,mama?

Tots hem tingut la sensació en algun moment que en  entrar en alguna consulta el metge que ens atén ens parla amb un dialecte assemblat al de “mordor”(per als més contemporanis)o a l’esperanto (per als més versats).Però gairebé tots acabem de la mateixa manera:

-El “trampatólogo” me ha dicho que me tengo que de operar del “marisco” de la rodilla derecha y  dejar el “cinturón”10 días antes.

Què succeeix quan els pacients intenten utilitzar la terminologia mèdica, plena de tecnicismes i d’expressions específiques?

Tots haurem sentit la història d’aquell avi que li va demanar al metge que li deixés de receptar supositoris perquè: a) li costava tragar-los i b)tenien un gust horrible. Pot ser graciós ¿però tu sabries què fer amb un medicament del qual  el metge et digués que l’utilitzessis de forma tòpica?

Aquest problema ve derivat, de la dificultat que tenen els pacients per esbrinar i utilitzar el dialecte mèdic. D’altra banda en aquest món resulta complex poder traduir conceptes, que lluny de ser fàcils i entenedors requereixen uns coneixements bàsics del cos humà.

És la medicina un món hermètic que a portes del segle XXI ha de sortir de l’armari i replantejar-se la comunicació amb els pacients?

Un exemple metafòric que ha donat una certa descripció popular d’una intervenció molt habitual en els centres de salut és: “m’han operat les cataractes amb làser” amb el lo que l’imaginari col·lectiu s’imagina una màquina extreta de la guerra de les galàxies que dispara un làser per arreglar un ull. Allunyat de la realitat, sí, però efectiu.

Fem una petita selecció d’anècdotes:

-En primer lloc, els mateixos noms d’algunes especialitats mèdiques són motiu d’aquests errors verbals involuntaris. Els pacients acudeixen a la consulta del “pichiquiatra” o com hem dit abans “trampatólogo”, del “pederasta”, del “culista”, del “partero” o al del “doctor rino.”

Un pacient acudeix al seu metge:

• “vengo a que me haga un análisis de colesterol, del bueno y del malo. Y también me pide el ácido único. 

Un altre exemple:

• “Yo creo doctor, que me tendría que mandar hacer un escarnio de la cabeza y del pecho.” 

• “Doctor, por fin, ¿cuándo me va a hacer la autopsia?” 

I d’altres:

• “Un pariente mío que padecía del corazón le han tenido que operar para ponerle en el pecho un pasacalles” 
• “Tengo mal aliento porque padezco de pedorrea” 
• “Quiero que me vea un bulto que me ha salido en los tentáculos o en un vestíbulo.” 
• “Doctor, tengo una erupción en los gitanales” 

La majoria d’aquestes anècdotes s’originen per què el malalt no comprèn suficientment les explicacions dels tractaments, les malalties o l’efectuament(?) d’una prova? sigui pels tecnicismes o bé sigui per què el malalt té certes vergonyes al preguntar, es és crea un cisma en el qual  al final davant del desconeixement el resultat sempre és el de la incomprensió i la desconfiança dels pacients envers el món sanitari.

I per aquesta raó i per aportar des del nostre blog un granet de sorra en aquest petit "lost in traslation" inaugurem l’espai “traductor metges pacients”