Què t'ha dit el metge,mama?

Tots hem tingut la sensació en algun moment que en  entrar en alguna consulta el metge que ens atén ens parla amb un dialecte assemblat al de “mordor”(per als més contemporanis)o a l’esperanto (per als més versats).Però gairebé tots acabem de la mateixa manera:

-El “trampatólogo” me ha dicho que me tengo que de operar del “marisco” de la rodilla derecha y  dejar el “cinturón”10 días antes.

Què succeeix quan els pacients intenten utilitzar la terminologia mèdica, plena de tecnicismes i d’expressions específiques?

Tots haurem sentit la història d’aquell avi que li va demanar al metge que li deixés de receptar supositoris perquè: a) li costava tragar-los i b)tenien un gust horrible. Pot ser graciós ¿però tu sabries què fer amb un medicament del qual  el metge et digués que l’utilitzessis de forma tòpica?

Aquest problema ve derivat, de la dificultat que tenen els pacients per esbrinar i utilitzar el dialecte mèdic. D’altra banda en aquest món resulta complex poder traduir conceptes, que lluny de ser fàcils i entenedors requereixen uns coneixements bàsics del cos humà.

És la medicina un món hermètic que a portes del segle XXI ha de sortir de l’armari i replantejar-se la comunicació amb els pacients?

Un exemple metafòric que ha donat una certa descripció popular d’una intervenció molt habitual en els centres de salut és: “m’han operat les cataractes amb làser” amb el lo que l’imaginari col·lectiu s’imagina una màquina extreta de la guerra de les galàxies que dispara un làser per arreglar un ull. Allunyat de la realitat, sí, però efectiu.

Fem una petita selecció d’anècdotes:

-En primer lloc, els mateixos noms d’algunes especialitats mèdiques són motiu d’aquests errors verbals involuntaris. Els pacients acudeixen a la consulta del “pichiquiatra” o com hem dit abans “trampatólogo”, del “pederasta”, del “culista”, del “partero” o al del “doctor rino.”

Un pacient acudeix al seu metge:

• “vengo a que me haga un análisis de colesterol, del bueno y del malo. Y también me pide el ácido único. 

Un altre exemple:

• “Yo creo doctor, que me tendría que mandar hacer un escarnio de la cabeza y del pecho.” 

• “Doctor, por fin, ¿cuándo me va a hacer la autopsia?” 

I d’altres:

• “Un pariente mío que padecía del corazón le han tenido que operar para ponerle en el pecho un pasacalles” 
• “Tengo mal aliento porque padezco de pedorrea” 
• “Quiero que me vea un bulto que me ha salido en los tentáculos o en un vestíbulo.” 
• “Doctor, tengo una erupción en los gitanales” 

La majoria d’aquestes anècdotes s’originen per què el malalt no comprèn suficientment les explicacions dels tractaments, les malalties o l’efectuament(?) d’una prova? sigui pels tecnicismes o bé sigui per què el malalt té certes vergonyes al preguntar, es és crea un cisma en el qual  al final davant del desconeixement el resultat sempre és el de la incomprensió i la desconfiança dels pacients envers el món sanitari.

I per aquesta raó i per aportar des del nostre blog un granet de sorra en aquest petit "lost in traslation" inaugurem l’espai “traductor metges pacients”