dimecres, 2 de març de 2011

Les retallades empenyen la sanitat pública a la restricció de serveis


La fulminant retallada pressupostària que la Generalitat va decretar el maig passat per a la xarxa sanitària pública ja és palpable als hospitals, tant en les grans decisions de renovar ecògrafs, colonoscopis i escàners, com en l'humil ampolleta d'aigua mineral que rep el malalt a la safata de menjar. És una retallada de doble efecte: l'immediat, que des del juny afecta en un 5% el salari de metges i infermeres, i un altre, d'igual o superior perjudici, que es va concretar en el 3,21% de l'activitat mèdica i sanitària que va deixar de ser finançada pel Servei Català de la Salut (Catsalut).
zoomMalalts ingressats al servei d'urgències de l'Hospital de la Vall d'Hebron, de Barcelona, un dilluns d'hivern.



Per evitar que això últim afecti l'atenció mèdica que reben els malalts, els centres han començat a idear sistemes d'estalvi. Algun hospital fins i tot ha llançat una crida interna perquè el personal doni idees sobre com evitar el que es malgasta en el seu servei. Aquest ajust s'està comunicant aquests dies en multitudinàries assemblees convocades per la direcció de cada hospital. Jaume Raventós, conseller delegat del Parc Salut Mar, ho va exposar així fa una setmana a l'Hospital del Mar de Barcelona. El 8 de novembre li tocarà el torn al de la Vall d'Hebron. En paral·lel, les direccions han començat a negociar a la baixa amb la indústria farmacèutica el preu dels medicaments que compren. I també amb les empreses de material diagnòstic i quirúrgic. Una sonda d'hemodinàmia (que mesura la velocitat del flux sanguini a l'aorta) no costa menys de mil euros la unitat, i el seu ús és quotidià. N'és només un exemple.
Ha quedat suspesa la pràctica habitual de renovar la tecnologia diagnòstica i quirúrgica cada dos o tres anys. El capítol de tecnologia i fàrmacs absorbeix el 30% del pressupost dels hospitals, cosa que, en un centre de l'envergadura del Clínic o la Vall d'Hebron, supera els 100 milions d'euros de despesa anual. Des d'ara, els ecògrafs, els sistemes per operar per laparoscòpia o els escàners només es canviaran si l'aparell s'espatlla. No abans.
NERVIOSISME / L'àmplia capacitat de compra de la sanitat pública catalana deixa així de ser un baló d'oxigen per a la indústria de tecnologia mèdica, un dels sectors menys afectats per la crisi. Els centres privats no han renovat mai els seus sistemes amb tanta assiduïtat com els finançats per la Generalitat.
La restricció arribarà aquest mes als malalts. L'ampolleta d'aigua que es dóna amb el menjar als hospitalitzats passarà a ser de pagament
-seran prop de 200.000 euros d'estalvi anual per hospital-, i el servei de bugaderia es reduirà: els llençols dels llits d'ingrés no es canviaran diàriament com fins ara, sinó cada 48 hores. Excepte les lògiques excepcions. Un altre canvi afecta els permisos de vacances del personal sanitari, que a partir d'ara es concediran de manera agrupada, per poder tancar plantes davant d'absències massives. Les novetats en relació amb les ampolletes d'aigua, la bugaderia i els nous torns de vacances permetran a cada hospital estalviar prop d'un milió d'euros anuals, segons han calculat.
La inquietud que aquestes i altres mesures causen en metges, infermeres i la direcció dels hospitals és creixent, en especial si pensen en el pressupost del 2012. «És evident que hi ha nervis i preocupació -afirma Raimon Belenes conseller delegat del Clínic-. Els rumors respecte a la capacitat de contractació i pagament de l'activitat per part del Catsalut són molt poc tranquil·litzadors. El Clínic ha ampliat la seva capacitat creditícia i acabarà bé aquest exercici, però els hospitals petits no poden fer això».
No hi ha diners per a tot el que s'ofereix, diu, amb rotunditat, Roser Fernández, directora general de la Unió Catalana d'Hospitals, patronal que agrupa 49 centres que són contractats pel Catsalut perquè actuïn com a instal·lacions públiques (Clínic i Sant Pau entre ells). «Aquest país no pot mantenir una sanitat que ho ofereix tot gratis, per a tothom i sempre -afirma Fernández-.
S'haurà de ser valent i explicar als ciutadans que la capacitat dels centres per absorbir tota la demanda s'ha esgotat. Cal revisar la cartera de serveis ». «O el 2011 es prenen decisions -prossegueix-, o es posarà en perill tot el sistema. S'ha d'analitzar quins programes són vàlids en relació amb el que costen i decidir si tots han de ser finançats al 100%».
MENYS PROVES / L'únic que no s'ha alterat fins ara és el protocol d'atenció sanitària davant cada malaltia. «L'assistència del Clínic es desenvolupa amb normalitat, com a la majoria dels hospitals -assegura Belenes-. El Catsalut ens ha contractat un 3,21% menys d'activitat, que per a nosaltres significa 12,5 milions de disminució el 2010, però ho compensem reduint hores extres, suplències i viatges».
Gestors i metges coincideixen que potser ha arribat el moment de revisar la quantitat de proves diagnòstiques que finança la sanitat pública, una xifra que veuen desorbitada. «Estem davant una bona oportunitat per reduir la xifra de proves que encarreguem, eliminant les innecessàries -proposa Xavier Castells, exdirector mèdic de l'Hospital del Mar-. I el mateix passa amb els serveis d'urgència: els espanyols els freqüenten cinc vegades més que els anglesos i els suecs».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'ha produït un error en aquest gadget